dijous, 20 de març del 2014
Periodistes, cinestas, publicistes i músics
https://www.youtube.com/watch?v=Bh99EjhXQqA&feature=youtu.be
Sou genials
Les 20:53 i seguim aquí, estem cansats sí, però no parem. És la last round, veiem la meta al davant. Estem començant a embogir i aquí, asseguda, estic descobrint facetes mai vistes dels meus companys, no puc estar més sorpresa. Hauríeu d’haver vist a la nostra directora Noelia pujada a una taula juntament amb l’Ariana i l’Héctor ballant i cantant la cançó de volaré. Impactant.
També hauríeu d’haver vist a la Maria, en Gabriel i a l’Àlex aplaudint efusivament (cridant com bojos) una paraula amb morfologia semblant “bravo”, però aquest secret quedarà entre nosaltres. A més a més, hauríeu gaudit com a nens si haguéssiu vist el Marc i la Marina aprenent a jugar a un joc de cartes bastant violent. Però, sens dubte la Mònica ha estat un dels descobriments de la revista, ens hem assabentat del seu gran domini del blog.
Sou genials.
Per: Carla Brenner
També hauríeu d’haver vist a la Maria, en Gabriel i a l’Àlex aplaudint efusivament (cridant com bojos) una paraula amb morfologia semblant “bravo”, però aquest secret quedarà entre nosaltres. A més a més, hauríeu gaudit com a nens si haguéssiu vist el Marc i la Marina aprenent a jugar a un joc de cartes bastant violent. Però, sens dubte la Mònica ha estat un dels descobriments de la revista, ens hem assabentat del seu gran domini del blog.
Sou genials.
 |
| Seminari 407 |
Per: Carla Brenner
Premis Blanquerna de Comunicació a El Gran Wyoming i El Intermedio i al reporter Marc Marginedas
La
Universitat Ramon Llull lliura els Premi Blanquerna de Comunicació al Gran
Wyoming i la seu programa El Intermedio,
i a Marc Marginedas com a Premi extraordinari.
Dijous 20 de març de 2014, la Universitat Ramon
Llull va entregar l’il·lustre Premi Blanquerna de Comunicació al Gran Wyoming i
al seu programa diari El Intermedio.
A més, es va lliurar un premi extraordinari al reporter i professor de la FCB,
Marc Marginedas. Tots dos premis han estat entregats a l’auditori de la
biblioteca de la FCB a mans del degà de la Facultat, el Dr. Josep Maria
Carbonell.
L’acte ha començat amb l’entrega del premi
extraordinari per al reporter Marc Marginedas. Sandra Balcells, professora de
la FCB, ha estat la encarregada de dedicar unes paraules en nom de la
Universitat Ramon Llull al reporter, exposant els motius pels quals ha estat
escollit.
Marc Marginedas ha exercit la seva carrera com
a periodista al diari El Periódico durant
els darrers 20 anys com a corresponsal en països en situació de conflicte. Ha
esdevingut una figura emblemàtica després del seu segrest -de 6 mesos- quan
cobria la guerra que castiga Síria des de ja fa tres anys. El seu compromís per
a la seva professió i per donar veu a aquells que només arriben a cridar en
silenci, li ha valgut el respecte i l’admiració dels seus companys, esdevenint,
a més, un referent i un model per als joves alumnes que omplien l’auditori de
la FCB.
Enric Hernàndez, director de El Periódico, ha recollit el premi en
nom de Marc Marginedas. Segons el director, el reporter encara no es troba en
les condicions adients per exercir de figura pública. “Jo només em vaig deixar segrestar”,
són paraules que va dirigir Marginedas a Enric Hernández, el qual ha recordat
la dura feina a la qual s’enfronta, sempre amb il·lusió i motivació, en Marc. Tanmateix espera, amb seguretat, que torni el
més aviat possible a redactar notícies i deixar de ser notícia.
S’ha prosseguit a l’entrega del Premi
Blanquerna al Gran Wyoming i a El
Intermedio. Carme Basté, professora de la FCB, ha recordat i explicat els
motius pels quals tant els alumnes i els professors han escollit com a millor
comunicador de l’any 2013.
Com a perfecta mostra de la televisió de
qualitat, El Intermedio es presenta
com una parodia d’un informatiu, comunicant
entretenint, explicant les notícies d’actualitat, en directe, amb humor i
ironia. Qualitat que ve reflectida per les altes audiències que gaudeix el
programa. El seu conductor, el Gran Wyoming, no ha pogut recollir el premi,
doncs ha de realitzar, com cada nit, el seu
programa. Tot i així, ha dedicat un vídeo agraint haver estat escollit
millor comunicador del 2013. Amb el seu característic tarannà ha connectat amb
els assistents i ha tornat a demostrar que pertany a l’elit del periodisme del
nostre país.
 |
| Gran Wyoming |
 |
| Enric Hernández |
Per: Àlex Murga
El funcionament de les agències de notícies en un món global
La ponència ha
estat moderada per David Casals, redactor de l’agència Europa Press i alumni de la 8a promoció de la Facultat.
Ha estat protagonitzada pels ponents Diego Caballo, redactor en cap d’edició
gràfica de l’agència EFE, i Emilio Morenatti, foto-periodista i cap de
producció fotogràfica de l’agència Associated Press per Espanya i Portugal.
La conferència ha
estat introduïda pel moderador David Casals, qui ha introduït amb una
apreciació personal i que és que “el periodisme està cada vegada està més
idealitzat, és a dir, està molt vinculat a les ideologies polítiques”. També ha
comentat que les agències són espais on s’exerceix el periodisme de forma
honesta.
Finalment, ha
acabat la seva intervenció traslladant dues preguntes, que tenien com a tema quins successos es
cobreixen i quins no, i si hi ha hagut canvi a l’hora d’escollir com s’han de
cobrir els esdeveniments.
Seguidament, s’ha
expressat Diego Caballo, que ha començat elogiant l’altre ponent de la
conferència, dient que és un dels grans periodistes del moment. A continuació,
ha fet una mica de resum sobre la història de les agències de notícies no
solament a nivell espanyol, sinó que també a nivell mundial. Ha explicat que
una agència internacional ha de cobrir el màxim territori a nivell mundial, i
que la majoria d’informació que es publica avui dia prové de les agències de
notícies. Això ho ha exemplificat llegint d’on provenien les notícies
publicades avui al diari El País.
També ha explicat
que les agències s’han de buscar molt bé la vida quan no tenen els recursos
pertinents, donant a entendre que aquestes, treballen molt per la transmissió
d’informació. Per últim, ha dit que l’agència EFE -que és la quarta a nivell
mundial, i la primera en el món hispano-parlant- està present en 110 països. Té
clients repartits per tot el món i pretén ser una agència d’abast mundial. Ha acabat amb la
següent opinió personal “tots els canvis en el món del periodisme s’estan donant
d’una forma molt ràpida”.
Morenatti ha començat
explicant que ell no veu que els foto-periodistes del futur hagin d’esdevenir
“homes orquestra”, sinó que cada vegada més el que veu ell és una
especialització més focalitzada.
Seguidament ha
explicat que en la cobertura d’un gran esdeveniment per part d’una agència,
aquestes han de competir amb altres agències per el major nombre de
publicacions sobre l’esdeveniment en concret. I és aleshores quan toca crear un
bon organigrama per tal de donar una bona cobertura de l’acte.
A continuació ha
dit que hi ha molta més competència entre les agències Reuters i EFE, que no
pas entre EFE i Associated Press. Ha afegit que abans es contactava molt amb
periodistes freelance i que en
l’actualitat es contacta molt amb el mitjà de comunicació local i se li ofereix
diners per a que cobreixi l’esdeveniment en cas que les agències no tinguin els
recursos suficients.
Per concloure la
seva ponència, Morenatti ha dit que el deure sagrat del periodista és
contrastar i confirmar les informacions abans de transmetre-les.
 |
| Diego Caballo i Emilio Morenatti Fotografia de: Marina Calabuig |
Per: Gabriel Oliver
Extramurs
Dos ex-alumnes de la Facultat de Comunicació
Blanquerna han ofert una xerrada sobre Extramurs.
El projecte va sorgir fa dos anys d’un seminari de la mateixa Facultat, i consisteix
en un projecte de creació d’una pàgina web amb informació verídica i plenament
conceptualitzada d’arreu del món.
Per dur a terme aquest objectiu s’utilitzen
mitjans amb poc pressupost, però tot i així, és necessària una remuneració. Els
presentadors afirmen que la societat actual no està acostumada a pagar per tal
de rebre informació de valor: “La gent arriba a casa, s’asseu al sofà i engega
la televisió per a informar-se”. Això té com a resultat la desvaloració de la informació.
Per tant, el principal objectiu és aconseguir canviar la mentalitat de la gent,
fer-los veure que la bona informació no és de franc, ja que la gent que
treballa per la web ha de cobrar. Un altre dels objectius és oferir informació de
més qualitat, més que les que tenen els grans mitjans. Volen lectors fidels que
els segueixin mitjançant una subscripció anual.
Necessiten un mercat publicitari.
Per acabar, afirmen que les grans redaccions
dels mitjans ja no existeixen, o bé estan desapareixent. Ara es segmenta
l’audiència. La gent busca més un lloc que li permeti satisfer la necessitat
que té: això és el que busca Extramurs.
 |
| Alumi de la Facultat de Comunicació Blanquerna |
Per: Mónica Massagué
L’animació: representar la memòria amb imatges
S’acaben les Jornades Blanquerna amb una xerrada molt animada, i mai millor dit. L’animació, una eina o mitjà que resulta molt útil per ajudar a transmetre una història que es vol explicar, paraules de Lluís Domingo, alumni de la 6ena promoció i moderador de l’acte.
Els ponents convidats a l’acte: Laura Piaggio sòcia fundadora d’Estudio Piaggio Dimatei i Mario Torrecillas, director de la productora PDA (Pequeños Dibujos Animados) han presentat els seus projectes sota la premissa que l’animació ens permet crear mons i escenaris per donar vida a històries que, fet d’una altra manera, serien molt difícils de representar.
Piaggio presentà el projecte Cuentos de viejos, que recull un recompte d’històries d’infància de diverses persones ara ja ancianes, mitjançant dibuixos que donen vida als seus pensaments. Històries importants per a ells però a la vegada relacionades amb la memòria col·lectiva, segons paraules de la ponent. “L’objectiu era fer visible la memòria i representar l’experiència subjectiva”. Un altre objectiu era fer visible un col·lectiu que cada cop és més difícil de veure, la vellesa. “Arrugas como trazos para hacer algo bello, y que nos ayude a contar las historias”, afegí la ponent. Tanmateix, el projecte va inspirar-se en dos curts de la productora Animated Conversations, en els quals es representa patetisme, tristesa i soledat, la banalitat de la burocràcia que impedeix tenir un plat calent a taula i un llit.
Amb la projecció de fragments d’aquests curts, així com exemples del propi projecte presentat, l’acte es feu molt amè i entretingut pel públic, qui observava amb atenció la intervenció de la ponent. “L’animació no és sempre per a nois, ni sempre és comèdia, ni sempre és un món de fantasia com mostra Disney”, remarcà Piaggio, i afegí que la pregunta de com explicar aquestes històries centrant-nos en el record era allò que els va inspirar. L’animació els va ajudar a posar de relleu el triomf de la vida. A més, la gent enviava les seves històries a la web del projecte i ells n’havien transformat algunes en forma d’animacions dibuixades.
A continuació, Torrecillas presentà el seu projecte PDA (Pequeños Dibujos Animados), un projecte que nasqué el 2008 amb l’objectiu de realitzar tallers de cinema d’animació amb nens d’educació primària, obtenint com a resultat un curtmetratge col·lectiu a través de la reflexió, el dibuix, la música i l’animació, basada en històries que imaginaven els nens. Els infants creaven els dibuixos, tal i com ens ha mostrat el ponent amb un petit vídeo del making of, i aleshores se’ls donava vida amb l’animació.
Un exemple molt sorprenent i entretingut és el de la història inventada per uns nens de Jerez que tractava d’un noi anomenat “cremapapereres” i les seves peripècies, així com també un fragment d’un projecte fet amb dues nenes a Perú, que explicaven la tasca al camp dels Inques.
Per anar acabant la ponència, Piaggio digué que l’animació és una forma d’expressar com la càmera, i que “L’animació ens va donar eines específiques per fer una reconstrucció de la memòria”. L’important no està en el mitjà sinó en què explicar.
Amb gran ovació i somriures del públic s’ha arribat al final de l’acte. En definitiva, l’animació ens permet recordar i expressar els records de persones grans que han viscut experiències, però també crear coses que no han passat encara i que els nens imaginen.
Els ponents convidats a l’acte: Laura Piaggio sòcia fundadora d’Estudio Piaggio Dimatei i Mario Torrecillas, director de la productora PDA (Pequeños Dibujos Animados) han presentat els seus projectes sota la premissa que l’animació ens permet crear mons i escenaris per donar vida a històries que, fet d’una altra manera, serien molt difícils de representar.
Piaggio presentà el projecte Cuentos de viejos, que recull un recompte d’històries d’infància de diverses persones ara ja ancianes, mitjançant dibuixos que donen vida als seus pensaments. Històries importants per a ells però a la vegada relacionades amb la memòria col·lectiva, segons paraules de la ponent. “L’objectiu era fer visible la memòria i representar l’experiència subjectiva”. Un altre objectiu era fer visible un col·lectiu que cada cop és més difícil de veure, la vellesa. “Arrugas como trazos para hacer algo bello, y que nos ayude a contar las historias”, afegí la ponent. Tanmateix, el projecte va inspirar-se en dos curts de la productora Animated Conversations, en els quals es representa patetisme, tristesa i soledat, la banalitat de la burocràcia que impedeix tenir un plat calent a taula i un llit.
Amb la projecció de fragments d’aquests curts, així com exemples del propi projecte presentat, l’acte es feu molt amè i entretingut pel públic, qui observava amb atenció la intervenció de la ponent. “L’animació no és sempre per a nois, ni sempre és comèdia, ni sempre és un món de fantasia com mostra Disney”, remarcà Piaggio, i afegí que la pregunta de com explicar aquestes històries centrant-nos en el record era allò que els va inspirar. L’animació els va ajudar a posar de relleu el triomf de la vida. A més, la gent enviava les seves històries a la web del projecte i ells n’havien transformat algunes en forma d’animacions dibuixades.
A continuació, Torrecillas presentà el seu projecte PDA (Pequeños Dibujos Animados), un projecte que nasqué el 2008 amb l’objectiu de realitzar tallers de cinema d’animació amb nens d’educació primària, obtenint com a resultat un curtmetratge col·lectiu a través de la reflexió, el dibuix, la música i l’animació, basada en històries que imaginaven els nens. Els infants creaven els dibuixos, tal i com ens ha mostrat el ponent amb un petit vídeo del making of, i aleshores se’ls donava vida amb l’animació.
Un exemple molt sorprenent i entretingut és el de la història inventada per uns nens de Jerez que tractava d’un noi anomenat “cremapapereres” i les seves peripècies, així com també un fragment d’un projecte fet amb dues nenes a Perú, que explicaven la tasca al camp dels Inques.
Per anar acabant la ponència, Piaggio digué que l’animació és una forma d’expressar com la càmera, i que “L’animació ens va donar eines específiques per fer una reconstrucció de la memòria”. L’important no està en el mitjà sinó en què explicar.
Amb gran ovació i somriures del públic s’ha arribat al final de l’acte. En definitiva, l’animació ens permet recordar i expressar els records de persones grans que han viscut experiències, però també crear coses que no han passat encara i que els nens imaginen.
 |
| Fotografia de: Marc Roca |
Per: Marc Roca
Subscriure's a:
Missatges (Atom)