S’acaben les Jornades Blanquerna amb una xerrada molt animada, i mai millor dit. L’animació, una eina o mitjà que resulta molt útil per ajudar a transmetre una història que es vol explicar, paraules de Lluís Domingo, alumni de la 6ena promoció i moderador de l’acte.
Els ponents convidats a l’acte: Laura Piaggio sòcia fundadora d’Estudio Piaggio Dimatei i Mario Torrecillas, director de la productora PDA (Pequeños Dibujos Animados) han presentat els seus projectes sota la premissa que l’animació ens permet crear mons i escenaris per donar vida a històries que, fet d’una altra manera, serien molt difícils de representar.
Piaggio presentà el projecte Cuentos de viejos, que recull un recompte d’històries d’infància de diverses persones ara ja ancianes, mitjançant dibuixos que donen vida als seus pensaments. Històries importants per a ells però a la vegada relacionades amb la memòria col·lectiva, segons paraules de la ponent. “L’objectiu era fer visible la memòria i representar l’experiència subjectiva”. Un altre objectiu era fer visible un col·lectiu que cada cop és més difícil de veure, la vellesa. “Arrugas como trazos para hacer algo bello, y que nos ayude a contar las historias”, afegí la ponent. Tanmateix, el projecte va inspirar-se en dos curts de la productora Animated Conversations, en els quals es representa patetisme, tristesa i soledat, la banalitat de la burocràcia que impedeix tenir un plat calent a taula i un llit.
Amb la projecció de fragments d’aquests curts, així com exemples del propi projecte presentat, l’acte es feu molt amè i entretingut pel públic, qui observava amb atenció la intervenció de la ponent. “L’animació no és sempre per a nois, ni sempre és comèdia, ni sempre és un món de fantasia com mostra Disney”, remarcà Piaggio, i afegí que la pregunta de com explicar aquestes històries centrant-nos en el record era allò que els va inspirar. L’animació els va ajudar a posar de relleu el triomf de la vida. A més, la gent enviava les seves històries a la web del projecte i ells n’havien transformat algunes en forma d’animacions dibuixades.
A continuació, Torrecillas presentà el seu projecte PDA (Pequeños Dibujos Animados), un projecte que nasqué el 2008 amb l’objectiu de realitzar tallers de cinema d’animació amb nens d’educació primària, obtenint com a resultat un curtmetratge col·lectiu a través de la reflexió, el dibuix, la música i l’animació, basada en històries que imaginaven els nens. Els infants creaven els dibuixos, tal i com ens ha mostrat el ponent amb un petit vídeo del making of, i aleshores se’ls donava vida amb l’animació.
Un exemple molt sorprenent i entretingut és el de la història inventada per uns nens de Jerez que tractava d’un noi anomenat “cremapapereres” i les seves peripècies, així com també un fragment d’un projecte fet amb dues nenes a Perú, que explicaven la tasca al camp dels Inques.
Per anar acabant la ponència, Piaggio digué que l’animació és una forma d’expressar com la càmera, i que “L’animació ens va donar eines específiques per fer una reconstrucció de la memòria”. L’important no està en el mitjà sinó en què explicar.
Amb gran ovació i somriures del públic s’ha arribat al final de l’acte. En definitiva, l’animació ens permet recordar i expressar els records de persones grans que han viscut experiències, però també crear coses que no han passat encara i que els nens imaginen.
Els ponents convidats a l’acte: Laura Piaggio sòcia fundadora d’Estudio Piaggio Dimatei i Mario Torrecillas, director de la productora PDA (Pequeños Dibujos Animados) han presentat els seus projectes sota la premissa que l’animació ens permet crear mons i escenaris per donar vida a històries que, fet d’una altra manera, serien molt difícils de representar.
Piaggio presentà el projecte Cuentos de viejos, que recull un recompte d’històries d’infància de diverses persones ara ja ancianes, mitjançant dibuixos que donen vida als seus pensaments. Històries importants per a ells però a la vegada relacionades amb la memòria col·lectiva, segons paraules de la ponent. “L’objectiu era fer visible la memòria i representar l’experiència subjectiva”. Un altre objectiu era fer visible un col·lectiu que cada cop és més difícil de veure, la vellesa. “Arrugas como trazos para hacer algo bello, y que nos ayude a contar las historias”, afegí la ponent. Tanmateix, el projecte va inspirar-se en dos curts de la productora Animated Conversations, en els quals es representa patetisme, tristesa i soledat, la banalitat de la burocràcia que impedeix tenir un plat calent a taula i un llit.
Amb la projecció de fragments d’aquests curts, així com exemples del propi projecte presentat, l’acte es feu molt amè i entretingut pel públic, qui observava amb atenció la intervenció de la ponent. “L’animació no és sempre per a nois, ni sempre és comèdia, ni sempre és un món de fantasia com mostra Disney”, remarcà Piaggio, i afegí que la pregunta de com explicar aquestes històries centrant-nos en el record era allò que els va inspirar. L’animació els va ajudar a posar de relleu el triomf de la vida. A més, la gent enviava les seves històries a la web del projecte i ells n’havien transformat algunes en forma d’animacions dibuixades.
A continuació, Torrecillas presentà el seu projecte PDA (Pequeños Dibujos Animados), un projecte que nasqué el 2008 amb l’objectiu de realitzar tallers de cinema d’animació amb nens d’educació primària, obtenint com a resultat un curtmetratge col·lectiu a través de la reflexió, el dibuix, la música i l’animació, basada en històries que imaginaven els nens. Els infants creaven els dibuixos, tal i com ens ha mostrat el ponent amb un petit vídeo del making of, i aleshores se’ls donava vida amb l’animació.
Un exemple molt sorprenent i entretingut és el de la història inventada per uns nens de Jerez que tractava d’un noi anomenat “cremapapereres” i les seves peripècies, així com també un fragment d’un projecte fet amb dues nenes a Perú, que explicaven la tasca al camp dels Inques.
Per anar acabant la ponència, Piaggio digué que l’animació és una forma d’expressar com la càmera, i que “L’animació ens va donar eines específiques per fer una reconstrucció de la memòria”. L’important no està en el mitjà sinó en què explicar.
Amb gran ovació i somriures del públic s’ha arribat al final de l’acte. En definitiva, l’animació ens permet recordar i expressar els records de persones grans que han viscut experiències, però també crear coses que no han passat encara i que els nens imaginen.
 |
| Fotografia de: Marc Roca |
Per: Marc Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada