Avui a les 10 del matí s’ha realitzat una conferència a l’aula 103 de la Facultat de Comunicació Blanquerna a Barcelona. El tema protagonista de la conferència ha estat el paper de les minories invisibles a la primavera àrab. La mediadora ha estat la Montserrat Arbós i els convidats eren Amir Ali (blogger refugiat a Catalunya per les seves publicacions criticades pel món islàmic), Salem Zenia (periodista refugiat a Barcelona) i Karim Hauser (ex-periodista de la BBC durant 7 anys).
A la Primavera Àrab, el poble va sortir al carrer amb l’objectiu de canviar l’status quo de la terra que habiten. Els motius inicials eren el pà, la llibertat i la justícia. Les revolucions o revoltes van ser iniciades pels Germans Musulmans, és a dir, l’islam silenciava a la resta de minories religioses, però també a altres majories com les dones i els joves que busquen un futur pròsper i reivindicar els seus drets. Aquest moviment revolucionari va anar adquirint altres causes per les quals lluitar com la dignitat, la llibertat de culte, els drets humans, la llengua pròpia i la igualtat de gènere entre d’altres. Això és sinònim de què poc a poc aquelles minories abans callades per la gran massa anaven guanyant protagonisme en la seva lluita per una terra millor per viure.
Les xarxes socials van fer d’element catalitzador per a propagar les injustícies sofertes pel poble àrab als diferents països. És a dir, van fer de mitjà de comunicació per retransmetre allò que els mitjans de comunicació tradicionals no volien mostrar.
No podem entendre la influència de la Primavera Àrab com un moviment homogeni ja que a cada país s’han desenvolupat protestes de manera diferent. Per exemple, Tunisia és un dels països que més ha pogut avançar en la transició ja que el paper dels cosos militars és inferior.
El desenllaç de la Primavera Àrab lluny d’aconseguir avenços en materia de llibertat per les petites minories, ha significat tot el contrari. La repressió per a alguna d’aquestes és encara més notable. Per altra banda, els països on s’ha instaurat la democràcia es troben en la situació d’escollir uns líders que no estan preparats. Aquest desenllaç ha estat causa d’un aturament forçat per la repressió dels cossos militars. Per exemple, les revolucions portades a terme a la plaça Tahrir a Egipte van ser saldades com si d’una guerra es tractés. Els cossos militars dispersaven les protestes mitjançant la força i disparant als participants.
En definitiva, la primavera àrab havia suposat per a moltes minories la porta cap a una terra millor on viure. Una forma d’expressar les injustícies que estaven patint. Una porta que es va tancar de cop per la repressió militar i que llur desenllaç no ha estat l’esperat per tothom. Moltes de les injustícies per les que s’estaven lluitant, encara segueixen vigents, inclús algunes es reprodueixen amb més intensitat. La primavera àrab s’ha propagat de manera diferent als diversos països protagonistes i per últim cal mencionar l’important element de les xarxes socials com a difusors de les injustícies que no mostraven els mitjans de comunicació tradicional i que també va permetre que l’actuació d’aquest moviment gaudís d’una millor coordinació.
 |
| Montserrat Arbós, Amir Ali, Salem Zenia i Karim Hauser Fotografia de: Marina Calabuig |
Per: Héctor Martín Fontenla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada