De ben jove ja tenies clar que volies dedicar-te al món del cinema?
Sí, de ben petit.
Quan comença la teva inquietud per aquest àmbit?
La meva inquietud va començar als onze anys quan em van regalar una càmera de vídeo que, en aquella època, l'any 1991, era una cosa molt atípica. A més, als catorze anys ja tenia claríssim a què em volia dedicar. De fet m’agradaven més les ciències i vaig fer lletres per poder escollir comunicació audiovisual.
Quina va ser la teva primera producció? Amb quina productora?
Les primeres produccions eren no remunerades amb la productora Escàndol films de l’Escac, mentre estudiava, i les primeres grans produccions ja remunerades cobrant a nivell professional van ser amb publicitat a Albiñana films, després d’acabar la carrera. El meu primer llargmetratge va ser amb la mateixa productora, Escándalo films, que de fet era també el seu primer llargmetratge, i vaig participar directament com a cap de producció.
M’imagino que va ser molt especial per a tu aquell moment. Com et vas sentir? Et va costar molt trobar feina per primer cop?
Em vaig sentir molt i molt afortunat. Va ser una feina de temps, d’anar coneixent gent i vaig fer moltes feines fins a trobar-ne una de fixa. No va ser un procés matemàtic, sinó que va començar des del primer dia que estava a la universitat, i he treballat també amb gent que he conegut allà. És una feina en què tot forma part del procés. Anar a veure una pel·lícula, una estrena, que els teus amics tinguin feina similars, etc. Porto més de deu anys dedicant-me a això i cap feina me l’han ofert simplement per currículum, sinó per conèixer-me personalment. El currículum és un suport per a dir què has fet.
Actualment segueixes treballant per a la mateixa productora d’aleshores?
No, però no vol dir que no hi torni. He treballat amb gairebé una trentena de productores. La meva és una feina que no té a veure amb l’empresa, sinó amb els projectes.
Quin film ha marcat un abans i un després en la teva carrera com a assistent de producció?
En el meu cas es Tres metros sobre el cielo, pel volum del projecte i el volum de feina que vam haver de fer en poc temps, havent d'enfrontar imprevistos, adversitats, etc. Va costar molt aconseguir els permisos per fer la pel·lícula. De fet, va ser la segona pel·lícula on es van tramitar més permisos de Barcelona. Aquesta responsabilitat va ser meva únicament.
Imagino que hauràs pogut treballar amb celebritats del cinema. De quin personatge guardes millors records?
Sí, però de qui guardo millor records és d'en Lluís Omar, l’actor que feia de rey a El rey del 23 F i va participar també a Los pelayos i a Polseres vermelles. A part de ser un dels millors actors d’Espanya, és una persona que el primer dia de rodatge ja pregunta el teu nom i cognom, i el segon dia ja et saluda, a tu i a tothom. Es preocupa i et fa sentir a gust.
Per últim, quina pel·lícula recomanaries més de totes les que has treballat?
Una mini sèrie que és com dues pel·lícules i que es diu: El rey en el 23 F. L’escullo pel bon record que en tinc i el bon ambient de rodatge. És un bon exemple de com es pot explicar una història amb bona factura i pocs recursos. Passa tota dins del palau de la Zarzuela. Amb uns bons actors i un bon guió, no es necessiten grans mitjans. També influeix el moment de la vida en què et trobes.
 |
| Jordi Herreros Fotografia de: Mónica Massagué |
Per: Mónica Massagué
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada