Visitas:

dimecres, 19 de març del 2014

Història d’uns quants petits miracles

Jaume Benet, Federico Szerfer, Silvia Morón i David Serrano són els que protagonitzen aquesta taula rodona on s’explica la història de Giza Alterwajn, una nena jueva que va ser treta del camp de Varsòvia amb tan sols vuit mesos d’edat per mitjà d’una maleta. A partir d’aquí, la Giza va passar a anomenar-se Stefcia, i amb el canvi de nom patirà un canvi de vida, ja que passarà a viure en el sí d’una família cristiana on es criarà fins a arribar a l’edat de set anys. Serà llavors quan acabarà la II Guerra Mundial i la nena serà entregada als seus oncles, els únics familiars vius que li restaven, els quals se l’emportaran a l’Uruguay i mai li explicaren la seva història, encara que ella tampoc mai va preguntar per aquesta.

“Per aconseguir la llibertat s’ha de lluitar” és la frase que diu Serrano per mostrar el sentiment d’aquesta nena, ara convertida en dona, la qual va poder descobrir la seva història i així, recuperar a una “germana” de la infància, Danusia, la qual tenia com a últim objectiu retrobar-la. Després de 65 anys d’investigació la seva família d’acollida la troba i es posa en contacte amb ella, i tot i que al principi ella no creu que sigui veritat, gràcies a una fotografia descobreix que són ells. En el moment en què Giza parla per telèfon amb Danusia recupera sorprenentment el polonès i es pot comunicar amb ella.

El documental que realitza aquest equip mostra, en la mesura del possible, l’emoció que pateix aquesta lluitadora des del set de novembre de mil nou-cents quaranta, el dia en que va néixer i iniciar la seva història. “És el conjunt de tot això, sumat a l’ajuda de la Facultat i el recolzament de les persones que creien en aquest projecte, cosa que va fer que aquest petit miracle fos possible”, són aquestes les paraules de la professora Silvia Morón, que, acompanyades del seu somriure, acaben de convèncer a la Giza per explicar la seva història.


David Serrano, guionista i director d’aquest projecte, a més de professor el considero un mentor en aquesta Facultat; no només per a ella, sinó també per altres personatges que han estat disposats a obrir-se al món gràcies a la seva intervenció, així com també molts altres alumnes, dels quals ha sigut un gran referent per obrir-se camí cap al futur, sense deixar de banda el seu passat.

Maria Betoret i Cristina Videla amb David Serrano 
Fotografia de: Càmera





















Per: Maria Betoret

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada