Oriol Querol, ex estudiant
de la Facultat de Comunicació Blanquerna, graduat en cinema i televisió i
especialitzat en documentals creatius, ha realitzat un documental de com Robert
Capa, fotògraf professional, va explicar la història de la Guerra Civil a
través de fotografies.
Robert Capa era un
foto-periodista del S. XX que feia fotografies als esdeveniments que anaven
passant al llarg de la seva carrera i les complementava amb petites anotacions,
com per exemple el lloc des d’on l’havia fet i una indicació per després poder
explicar el què havia passat. Però el 15 de gener de 1939, Capa va fer
unes “anotacions” de quatre pàgines. Aquell dia, sortí de l’Hotel Majestic, lloc
on hi residia, i agafà el cotxe en direcció Tarragona, on comença a fer les
primeres fotografies. De cent onze que se’n van fer aquell dia, només es van
conservar una quarta part. Arribat a aquest punt, Querol i el seu equip
de treball es disposaren a començar una recerca de totes aquelles imatges,
documents i anotacions perdudes. El seu objectiu principal era recuperar
l’esperit d’allò que ell volia explicar aquell 15 de gener.
Aquesta recerca constava de
diverses parts: una d’elles era imaginar-se el rodet de les fotografies, obrir
una finestreta i reconèixer els llocs fotografiats, explicant la història de
tot allò que es veia i, per altra banda, es va fer una exposició d’aquestes
fotos per tal que algú s’hi reconegués o fes a les persones que hi sortien. Una
de les altres parts de la recerca va ser la busca dels testimonis. D’aquests
n’hi havia dos tipus: els que explicaven històries protagonistes, com tres
àvies que surten al documental i expliquen la seva vivència en la Guerra Civil
amb tant sols tres i quatre anys, i els testimonis que no són els protagonistes
en les fotografies però que tenen llaços amb aquells que hi surten.
Mai ningú havia endreçat
aquestes fotografies en ordre cronològic, i a partir d’aquesta investigació i
l’ajuda de International Center of Photography de Nova York varen veure que hi
havia alguns errors en la cronologia de les fotografies, com per exemple una
imatge d’uns avions bombarders d’origen alemany col·locada abans d’una imatge
d’un carro destruït pel bombardeig d’aquests, la qual cosa els va servir per
posar nom i cognoms a aquelles cares.
La qüestió estava en anar
descobrint coses i personatges pel camí. Tot plegat forma una sèrie de peces
que s’han anat disgregant al llarg del S. XX. Per una banda, ha aconseguit que
tothom qui vegi aquest reportatge senti empatia i es posi en la pell d’un
refugiat. No obstant això, la cobertura d’aquest tipus d’imatges és tan amplia
que ens ha immunitzat i no ens afecta.
La distància física ens fa
possible apropar-nos a aquest esdeveniment i escurçar-ne la distància entre
aquell 15 de gener de 1939 i el públic.
 |
| Oriol Querol Fotografia de: Marina Calabuig |
Per: Noelia Requena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada