A la tarda del 19 de març, Jornades Blanquerna ha ofert la conferència titulada: Quan les minories són molt visibles: ultradreta, caps-rapats i hooligans. A càrrec del politòleg i periodista Bertran Cazorla i el doctor en Història Contemporània per la UB Carles Viñas, l’acte ha reflexionat sobre la qüestió complicada de per què unes minories com l’ultradreta tenen tanta visibilitat als mitjans.
Tot donant peu a la ponència, el moderador presentà els conferenciants convidats a l’acte i, seguidament, es mencionaren les dues grans qüestions al voltant de les quals ha girat la conferència: Per què aquestes minories vinculades a la ultradreta són tant visibles, i quins problemes té, pels mitjans de comunicació, cobrir els actes d’aquestes.
A partir de materials de reflexió, Viñas i Cazorla han aportat la seva visió del tractament mediàtic de les minories dels caps-rapats i la ultradreta, respectivament. Viñas, el primer interventor, ha remarcat la importància de contrastar dades sobre els caps-rapats neonazis “actuant amb rigor davant les fonts i l’accés d’informació”, segons paraules del ponent. Pràcticament no existeix bibliografia sobre el tema, i això és degut al fet que els mitjans de comunicació tracten aquesta tribu urbana sobredimensionant les seves accions violentes, amb la proliferació d’articles i portades que fan de l’assumpte una “alarma social”, segons exposà Viñas, i aleshores s’acaba tenint una mala visió d’aquests grups, sense tenir un coneixement aprofundit sobre el tema. L’expert ha afegit que la policia, sobre aquests joves, crea una pèrdua progressiva de protagonisme i això també es deu a les bandes llatines, que acaben convertint-se en substitutiu dels skinheads.
El conferenciant acabà la seva intervenció amb el consell que donà al principi: “Màxim rigor i coneixement de la realitat és el que es necessita”.
Aleshores es donà pas a la intervenció de Cazorla, encarregat d’investigar l’ultradreta des del 2010, parlà de per què és important parlar de l’existència de grups d’ultradreta a la societat que vivim i de com parlar d’ells.
El ponent digué que la gent pensa que si no es parla d’aquesta minoria, desapareix i no pot guanyar més adeptes. Aquesta tesi és incorrecta, “el silenci no és una opció”. Per exemple, del front nacional dels anys 70 no se’n va parlar més, però va anar creixent igualment fins l’actualitat.
A més, hi ha molts nivells d’ultradretans a la societat, i en aquests podem trobar-nos amb els casos de delictes d’odi, en els quals és molt important visualitzar els delictes i detectar-los i aturar-los; també hi ha casos de grupuscles ultres, amb els quals es suma la importància de la sensibilització a part de la necessitat de visualització; en els casos de polítiques populistes el debat pren importància. L’expert afegí que parlar d’ells en els mitjans ens obra les portes a poder debatre els seus arguments.
Així doncs, cal “investigar i no acontentar-nos amb el que diuen els ultradretans, cal investigar què diuen, què volen, qui són, etc. ja que llavors, sinó, es fa propaganda amb visions xenòfobes”.
També parlà del perill de la magnificació d’aquests grups d’ultradreta, així com de la publicitat que fem d’ells, que pot servir-los d’esperó per seguir actuant.
En definitiva, el ponent recalcà la importància d’intentar contextualitzar bé l’ultradreta i deixar de veure aquesta minoria com una anècdota i fer-ho com un símptoma.
L’acte acabà amb un feedback de preguntes i respostes entre assistents i ponents amb el moderador com a mitjancer entre aquest intercanvi. Una cosa quedà clara per part dels dos ponents: el tractament de les minories per part dels mitjans de comunicació cal que sigui fet des d’una perspectiva profunditzada, recopilant tota la informació necessària per tal d’oferir una visió adequada d’aquests grups socials.
Per: Marc Roca
Tot donant peu a la ponència, el moderador presentà els conferenciants convidats a l’acte i, seguidament, es mencionaren les dues grans qüestions al voltant de les quals ha girat la conferència: Per què aquestes minories vinculades a la ultradreta són tant visibles, i quins problemes té, pels mitjans de comunicació, cobrir els actes d’aquestes.
A partir de materials de reflexió, Viñas i Cazorla han aportat la seva visió del tractament mediàtic de les minories dels caps-rapats i la ultradreta, respectivament. Viñas, el primer interventor, ha remarcat la importància de contrastar dades sobre els caps-rapats neonazis “actuant amb rigor davant les fonts i l’accés d’informació”, segons paraules del ponent. Pràcticament no existeix bibliografia sobre el tema, i això és degut al fet que els mitjans de comunicació tracten aquesta tribu urbana sobredimensionant les seves accions violentes, amb la proliferació d’articles i portades que fan de l’assumpte una “alarma social”, segons exposà Viñas, i aleshores s’acaba tenint una mala visió d’aquests grups, sense tenir un coneixement aprofundit sobre el tema. L’expert ha afegit que la policia, sobre aquests joves, crea una pèrdua progressiva de protagonisme i això també es deu a les bandes llatines, que acaben convertint-se en substitutiu dels skinheads.
El conferenciant acabà la seva intervenció amb el consell que donà al principi: “Màxim rigor i coneixement de la realitat és el que es necessita”.
Aleshores es donà pas a la intervenció de Cazorla, encarregat d’investigar l’ultradreta des del 2010, parlà de per què és important parlar de l’existència de grups d’ultradreta a la societat que vivim i de com parlar d’ells.
El ponent digué que la gent pensa que si no es parla d’aquesta minoria, desapareix i no pot guanyar més adeptes. Aquesta tesi és incorrecta, “el silenci no és una opció”. Per exemple, del front nacional dels anys 70 no se’n va parlar més, però va anar creixent igualment fins l’actualitat.
A més, hi ha molts nivells d’ultradretans a la societat, i en aquests podem trobar-nos amb els casos de delictes d’odi, en els quals és molt important visualitzar els delictes i detectar-los i aturar-los; també hi ha casos de grupuscles ultres, amb els quals es suma la importància de la sensibilització a part de la necessitat de visualització; en els casos de polítiques populistes el debat pren importància. L’expert afegí que parlar d’ells en els mitjans ens obra les portes a poder debatre els seus arguments.
Així doncs, cal “investigar i no acontentar-nos amb el que diuen els ultradretans, cal investigar què diuen, què volen, qui són, etc. ja que llavors, sinó, es fa propaganda amb visions xenòfobes”.
També parlà del perill de la magnificació d’aquests grups d’ultradreta, així com de la publicitat que fem d’ells, que pot servir-los d’esperó per seguir actuant.
En definitiva, el ponent recalcà la importància d’intentar contextualitzar bé l’ultradreta i deixar de veure aquesta minoria com una anècdota i fer-ho com un símptoma.
L’acte acabà amb un feedback de preguntes i respostes entre assistents i ponents amb el moderador com a mitjancer entre aquest intercanvi. Una cosa quedà clara per part dels dos ponents: el tractament de les minories per part dels mitjans de comunicació cal que sigui fet des d’una perspectiva profunditzada, recopilant tota la informació necessària per tal d’oferir una visió adequada d’aquests grups socials.
 |
| Carles Viñas, Xavier Casals i Bertran Cazorla Fotografia de: Marina Calabuig |
Per: Marc Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada