Hidden Magazine: Què ets capaç d’explicar en 17 segons? : D’una poesia Japonesa a un micrometratge

dimarts, 18 de març del 2014

Què ets capaç d’explicar en 17 segons? : D’una poesia Japonesa a un micrometratge

Jona Jaraba i Fede Serramalera, graduats en Cinema i Televisió per la Universitat Ramon Llull ens presenten el Festival de Haikurts, un projecte que han dut a terme durant el seu quart curs universitari.

En primer lloc, ens mostren els sis guanyadors de la segona edició dividits en sis categories, premiats el 16 de Febrer al Teatre Principal de Barcelona: “Pau no follando de Erasmus” de Pau Ortiz, “La Sabana urbana” de Nuria Talós, “V.92” de Christian Bonet, “La cosa del lavabo” de David Ruiz, “Primavera Sound” de Pablo Marfà i “Honey Honey” de Pol González.

Però, què és un Haikurt? El Haikú és una forma poètica originària del Japó que va començar a tenir força durant el segle XVII. La seva mètrica és de tres versos: un vers de cinc síl·labes, un de set i un altre de cinc. El Haikurt és un model de micrometratges que ha adaptat l’estructura d’aquesta poesia en tres plans de cinc, set i cinc segons. En total disset. En el primer vers, o pla, es mostra una imatge que serà contraposada en el segon: si la primera imatge és d’acció, la segona serà més calmada. El pla final és l’encarregat de donar harmonia al conjunt, de fer una síntesi unitiva, una imatge on es produeixi una síntesi dels contraris. Així doncs, aquest tipus de micrometratges és capaç de seguir la famosa estructura d’introducció, nus i desenllaç.

Des de la primera edició del festival a la segona s’ha produït un gran canvi positiu. Per una banda, de no tenir pressupost s’ha passat a estar patrocinat per empreses reconegudes, com Movistar, Heineken i Cinemes Méliès. Per altra banda, el principal suport de la primera edició va ser els amics i gent propera i en el segon també ho ha sigut gent professional del sector, com per exemple Marcel Barenta i Pere Vall, com a jurat, i Carles Bosch i Sergi Vizcaino, dos directors de cinema reconeguts, com a participants. A més, d’un any a l’altre, amb l’ajuda de Facebook i Twitter, s’han duplicat els participants.

“L’objectiu del festival és impulsar la cultura i la creació audiovisual” diu Jona Jaraba, ja que no s’ha de tenir una vocació cinematogràfica per a crear-ne un. “El target és gent amb ganes, amb aptituds comunicatives” diu Fede Serramalera. Finalment, han explicat que aquest Gener s’ha llençat una aplicació del Festival, on el públic és receptor però també emissor.