Jeremy Sarkin, responsable del grup de treball
de l’ONU encarregat de les desaparicions forçoses i involuntàries ha realitzat
una conferència a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna a
Barcelona, on ha parlat de les minories socials i indígenes.
Aquestes són
víctimes principalment de segrestos i altres abusos que atempten contra els
drets humans a tot el món, aprofundint en alguns casos o esdeveniments
dramàtics succeïts des de principis del segle XX fins a l’actualitat i els
esforços de l’ONU per a combatre aquestes injustícies. Tenen 5 centres
d’actuació al voltant del món i Jeremy Sarkin és el cap representant del grup
de treball d’Àfrica del Sud.
Avui dia entre 300 i 370 milions de persones
al món, dividides aproximadament en 5000 grups diversos i que parlen 4000
llengües diferents són indígenes. Romanen marginats de la societat, són els que
menys educació reben, gaudeixen d’una pitjor salut, moren més joves, són més
propensos a suïcidar-se i sobretot a sofrir abusos per part de les majories de
la regió o d’alguna força exterior com en el cas de l’intent d’extermini de l’ètnia
dels herero i namaqua a Sud-Àfrica per part dels
alemanys del 1904 al 1907, fruit del seu afany colonialista.
En el cas de les “desaparicions forçoses o
involuntàries”, la gent no desapareix per casualitat, sempre hi ha uns motius
comuns. Alguns per condició religiosa, uns altres per oposició política o
perquè simplement suposen un problema per als òrgans o personalitats influents
del país o regió en qüestió com poden ser la policia o el govern. Les víctimes
de segrest són confinades, a vegades
s’han passat més de 20 anys aïllats; sovint torturades i interrogades; algunes
assassinades i posteriorment, el seu cadàver desapareix perquè els autors del
crim no puguin ser castigats per la seva atrocitat. Hi ha un motiu per cometre
aquesta barbàrie, i és l’afany de les majories per governar sense que ningú
s’interposi en el seu camí. És per això que les víctimes i les seves famílies
són coaccionades perquè no facin oposició allò que el govern dicta. Aquestes
injustícies són dramàticament permeses degut a la falta d’una representació
política que defensi els drets humans d’aquestes minories.
Molts són els successos d’aquest tipus que s’esdevenen
al voltant del món; molts queden sense resposta i és per això que l’ONU s’ha
erigit com la salvadora d’aquests grups minoritaris mitjançant 44 “procediments
especials” com a compendi per a ajudar a les famílies dels afectats a trobar
els seus familiars desapareguts i inclús a identificar els cadàvers de les
víctimes per a oferir a les seves famílies una resposta a la seva angoixa.
 |
| Jeremy Sarkin durant la conferència Fotografia de: Marina Calabuig |
Per: Héctor Martín Fontenla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada