Pere Franch, professor de la FCB, obre la conferència amb el clàssic: “Allò que no apareix per la televisió, no existeix”, defensa la magnífica força de les imatges per explicar històries, però realment és la millor manera de fer-ho? Al voltant d’aquesta pregunta girarà la següent hora de tertúlia.
Rosa Maria Calaf, periodista i corresponsal internacional de RTVE, comença la seva intervenció amb un to irònic, ja que s’inicia dient que comença pel fet de ser noia. Això ho diu perquè les dones també formen part de la minoria en aquest camp, donat que existeixen dues grans fal·làcies sobre elles: la primera pertanyent a la zona del sud on se les vol fer creure que no hi ha res a fer perquè les coses són així i ens hem de resignar, i la segona que pertany a la franja del nord i es diu que no han de fer res perquè ja està tot fet. Aquestes dues teories estan considerades com a falses, i són aspectes que hem de tenir en compte pel que fa els medis, ja que aquests han d’anar on hi hagi el silenci, no el soroll, perquè és la principal funció d’un bon periodista. Llavors ens sorgeix a pregunta de si es vol informar o entretenir per saber si és un procés informatiu o mercantilista, per això cal fer una distinció entre informació i “infotoxicació”. La periodista enumera diversos exemples en els que es donen aquests casos, però marca un especial èmfasi en el cas de Síria, en el qual només es va esmentar tretze vegades de cent onze aparicions els interessos econòmics de 900.000 dòlars que portaven a l’esquena. És per això que un bon periodista és el que dóna totes les dades sobre un tema sense elidir cap terme, per tal què el ciutadà pugui establir una opinió pròpia, i aquesta sigui vertadera.
A partir d’aquí comença José Antonio Guardiola, reporter i director del programa En portada de RTVE, el qual argumenta que els periodistes tenen una tendència a apoderar-se d’una història i a fer-se propietaris d’aquesta. En realitat una història pertany a la persona que la pateix, fins que l’explica; en el moment que és explicada a un periodista aquest té la funció d’expandir-la, per tal que aquesta es converteixi en propietat de la societat. Donar veu a les minories ens enriqueix, i per fer-ho s’ha de indagar i arribar lluny amb les històries, tasca única i exclusiva d’un bon periodista. Per això acaba la seva intervenció amb la frase: “Només es pot ser un bon periodista, estudiant”.
 |
| Rosa Maria Calaf Fotografia de: Marina Calabuig |
Per: Maria Betoret
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada